Traductor

dimecres, 24 de febrer del 2010

Cap de setmana a Sant Joan de les Abadesses. Ruta del Ferro


Sant Joan de les Abandesses, és un petit municipi situat a la comarca del Ripollès, molt a la vora de Ripoll. Si no disposes de cotxe, l'única manera d'arribar és en autobús des de Barcelona, amb un preu de 9,10 euros l'anada. La vila compta amb l'Alberg Ruta del Ferro, que pertanyia a la Xanascat, la Xarxa d'Albergs Nacionals de Catalunya, però és privat, així que els vals de descompte 2x1 del Carnet Jove no serveixen per res. Per dormir en aquest tipus d'alberg has de tenir el carnet d'alberguista, que val 6 euros perquè sinó has de pagar 2euros més per nit.


Val a dir que l'Alberg Ruta del Ferro està molt bé, tot estava molt net i molt cuidat, però a partir de les 12h s'ha de fer silenci absolut. A partir d'aquella hora tenen un guarda que no et deixa aixecar la veu, i que et ve a picar a la porta si ho fas. Per la resta, pots utilitzar el menjador per sopar, tot i que la senyora encarregada del menjador et vigila perquè ho tornis a deixar ben net. La nit inclou també l'esmorzar, i es pot fer de 8.30h a 10h. Està molt bé perquè és com un self-service.
Vam escollir aquest lloc per poder fer la Via Verda de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll. Aquesta via, per bicicletes o senderiestes, està molt ben pensada, perquè segueix el traçat que seguia el tren que transportava ferro i carbó, per això la ruta és la Ruta del ferro. Tot just la via passa pel costat de l'alberg i xino-xano es tarden unes 2.30h-3hores en arribar fins a Ripoll, depenent de la calma amb que un s'ho prengui.


La caminada és fàcil perquè el desnivell és molt poc, pràcticament pla. Al principi, es va deixant enrere el poble, a la nostra esquerra, mentre a la dreta es podria pujar muntanya amunt. El primer tram de via després de deixar el poble enrere se succeeix veient al costat la carretera, i la banda dreta, passa al costat de grans massos abandonats i rodejats de bestiar, sobretot cavalls.



Després la ruta passa per sota un pont per creuar la carretera, i aleshores la via ja s'endinsa dins els verds prats. Si fa bon dia, la passejada és molt tranquil.la i agradable. La ruta transcorre entre ponts i alguna casa abandonada, com la que vam trobar nosaltres pel camí.


Després d'uns quants quilòmetres, s'arriba al cartell que indica que ja has arribat al terme municipal de la Comtal Vila de Ripoll. És un bon lloc on parar i de pas fer-se una foto, perquè quedi immortalitzat el moment en que es passa la frontera entre Sant Joan i Ripoll, però no s'arriba encara, sinó que el cartell és enganyós i queda un bon trosset per arribar.

Després d'un tram més, la via torna a posar-se al costat de la carretera, i comença a divisar-se l'inequívoca estampa de Ripoll, el campanar del monestir amb la Senyera que oneja al vent coronant-lo. Ja només queden uns metres i la vila cada vegada s'acosta més, fins que finalment, per entrar-hi, hem de salvar el pont que la divideix.




Com que el campanar coronat per la Senyera es veu des de tots els punts, no és gens difícil trobar la plaça on es el Monestir.




El Monestir de Santa Maria de Ripoll val 2euros amb el Carnet Jove. El Monestir va ser fundat per Guifré el Pilós, últim comte de Barcelona designat per la monarquia franca. La llegenda ens explica que gràcies a Guifré el Pilós tenim la nostra bandera catalana, ja que es diu que, ferit per lluitar contra els normands al costat del rei franc i emperador Carles el Calb, li demanà al rei que li donés un emblema heràldic per portar al seu escut que era daurat, i el rei  posà quatre dits sobre la ferida rajant de sang, i els passà per sobre l'escut daurat, creant així l'emblema de les 4 barres. 

El monestir fou creat el 808 i des d'aleshores, va ser el lloc d'enterrament dels Comtes de Barcelona fins a Ramon Berenguer IV. El primer que es veu en entrar és la seva portalada. Com? La portalada no es veu des de fora? No, perquè està tan erosionada que està protegida amb un vidre, i no es veu fins que no s'entra dins.
La portalada de Santa Maria de Ripoll és una peça clau de l'escultura catalana romànica del segle XII. Tan és així que és anomenada la Bíblia de Pedra, perquè està esculpida amb moltíssimes històries de la Bíblia, sense deixar cap espai, amb escenes perfectament esculpides de l'Antic i el Nou Testament. Però l'erosió ha deixat una imprenta molt forta, i tot i les restauracions, hi ha moltes peces que no s'han pogut salvar.
L' última restauració de l'església va tenir lloc al segle XVIII amb el vistiplau del bisbe Elies Morgades, a càrrec d'Elies Rogent qui, seguint la corrent de Violet-le-Duc (restauracions de Notre Dame de París, o Carcassonne) va fer una restauració totalment idealitzada sobre el que ell pensava que havia de ser l'arquitectura romànica. Aleshores així a simple vista no té res espectacular. Però avançant, tenim a la banda esquerra del transsepte la tomba de Guifré el Pilós, i a la dreta, la de Ramon Berenguer IV.



El més maco és el claustre, però vam haver d'anar ràpid. En tot el conjunt del monestir només vam poder estar poc més d'una hora.




A les 16.30h empreníem el camí de tornada cap a Sant Joan, si no volíem que se'ns fes massa fosc...És curiós com els llocs et donen una sensació diferent depenent del moment del dia en què hi passis. Res tenia a veure el camí asoleiat que havíem fet al matí amb el de tornada, amb els núvols baixos, la boira entre les muntanyes, el sol amagat i una fina pluja que ens perseguia...però que finalment ens va abandonar per deixar pas a la posta de sol. Sense adonar-nos, el cel se'ns havia tornat negre i ja casi no podíem veure en la llunyania les muntanyes nevades...




L'endemà tocava anar a veure Sant Joan de les Abadesses. Vam creuar el preciós pont medieval que separa el poble de la carretera, tot i que just devant en té un altre de construcció nova que no li fa gens de justícia.



Al primer carrer en entrar al poble el primer que es veu és l'església de Sant Pere i Sant Pau, del segle XII, particular perquè només consta de façana i capçalera, i tot el cos ha desaparegut, així que podem imaginar-nos com seria l'església per dins.



Caminant pel poble vam passar per les Escoles de la Generalitat, que es troben al costat del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.




Com que no podíem entrar a veure l'església perquè estaven fent misa vam començar a voltar pel claustre, que tot i que no era tan espectacular com el de Ripoll, també era molt maco.


Va ser aleshores que vam decidir anar cap a l'oficina de turisme, que es troba a la Plaça Major porticada, a l'edifici de l'Ajuntament. Allà ens van donar un mapa amb un parell de rutes a seguir, i que s'acabava d'hora.


Abans però vam passar pel curiós Sant Miquel de la Infermeria, on portaven abans tots els malalts que no es podien despalaçar...i del qual ara només queda la base, i a dalt s'han fet una casa amb balconada!


Ens vam tornar a dirigir cap el Monestir, passant per la Plaça de l'Abadessa Emma, un personatge molt estimat per aquestes contrades. L'abadessa Emma fou la filla de Guifré el Pilós, qui també fundà aquest monestir el 885, i que la col·locà en aquest monestir on va ser abadessa durant 40 anys, i segons diuen va contribuir moltíssim al desenvolupament de les terres i de la cultura de la zona.

Un cop dins del monestir, podem trobar la seva tomba que està buida, perquè la llegenda diu que les seves restes es troben enterrades per algun lloc de l'església...un església molt fosca, per cert, i molt estranya, perquè s'entra pel transsepte, i on vam trobar un petita peça d'escultura de la Sagrada Família molt mona.

Al costat de la porta del claustre,  hi ha un cambrí barroc.

Tot el que ens faltava era seguir voltant pel poble i trobar carrerons com aquest...



Passant per la casa on estiuejava el poeta Maragall, ja havíem vist tot el que s'havia de veure...vam anar cap a la plaça darrere l'església de Sant Pere, passant pels carrers amb puestos, perquè era dia de mercat. I a la plaça ens vam quedar poca estona, perquè feia massa fred.


 I la nostra estada a Sant Joan de les Abadesses va acabar amb una nevada fluixeta, però que ens va calar fins al moll de l'os.


20 comentaris:

Martini ha dit...

Nenaa!!
Quina currada d'entrada!!!
M'ha encantat!! De totes maneres tant malament no va anar!! ajjajaj K al final ningú va perdre cap dit dl peu pel fred!! (o si algú l'ha perdut no ho ha dit pas...).

Però t'has deixat una cosa, la més fonamental de totes!!! No has parlat de la clatellada k ens van fotre x ls braves!! I que estaven boníssimes!!!! Mmmmmmm....^^

Les fotos precioses, l'escrit tmb! T'estimo minimilk d xocoo!! (L)

M.

Bleid ha dit...

molt guapo elisabet, fa temps que tinc ganas de visitar aquesta zona pero ara segur que m'animo
molt maques les fotos i una entrada molt complerta
petons

Marta ha dit...

floretaaa!!! ja era hora tia k actualitsesis!!!!! k peazo d cronica, jo ja no m'enecordaria de res...

tia t'as oblidat de l'ingnació del biel en el monestir de ripi!!!!

quan ma mare va veure ls fotos, la k stem dinte d l'esglesia semi inspirats x deu, va dir: 2 si sembleu bons nens i tot" jajaja.
petonets!!!!

MIGUEL NONAY ha dit...

Chulísimo el lugar y la descripción que haces.

Me pirran los mercados en los pueblos, te ayudan a conocer mucho mejor las costumbres de cada lugar.

Mola la foto del abuelete en blanco y negro.

Besos¡¡¡

A Salto De Mata

Elisabet R. Luján ha dit...

Martini i Marta: si tant us ha agradat l'escrit, només em queda dir: Núria i Patum de Bergaaaaa!!! (com a mínim!)Us estimo nenes!

Bleid: gràcies per passar, m'alegro que t'hagi agradat l'entrada i que així t'animis a visitar aquests llocs amb tant història.

Miguel:Gracias por pasar, la verdad es q el domingo que pasamos en Sant Joan era de pueblo pueblo...por eso creo que les hacíamos tanta gracia al abuelo, tan de ciudad nosotros!

Gio Laguna ha dit...

Me entran unas ganas de ir a todos los sitios que describes... eres una crack! Ya apuntabas maneras desde el colegio!
Por cierto, escribirás tu algo en L'espectacle de l'Art no? =)
Besitos, y te llamo. Te llamo!

Gio Laguna ha dit...

La finalidad es, simplemente, contar mi vida... jajajajaja! Por que yo lo valgo!

Tranbqui, ya está en mente lo de las fotos! ;)

Y siguemeeeeeee!!! XD

Elisabet R. Luján ha dit...

Q mono q eres Sergio!
Pues sí, ya he escrito cosas para l'Espectacle, pero todavía no se han publicado, vamos poco a poco!

Ya me dirás q tal mis críticas sobre arte!

Un besoooooo!
Elisabet

Laura RS ha dit...

Me ha encantado todo el viaje y lo que nos has contado cn las fotos. Son muy bonitas!!!

Besos!
Viaje al atardecer
All About Cities

Elisabet R. Luján ha dit...

Gracias Laura por pasar, me alegro de que te haya gustado!

Un saludo,
Elisabet

M. Teresa ha dit...

Un cap de setmana ben aprofitat i unes fotos molt xules.

Una abraçada

M.Teresa

Ana Belén ha dit...

Hola!
Me parece muy interesante tu blog, aqui tienes una fiel seguidora.
Te invito a que te pases por mi blog y a que te hagas admirador@!
Un saludo!

http://www.viajeslospontones.blogspot.com

Unknown ha dit...

Hola Elisabet. Sabes que no importa que la facu sea cutre. Lo importante es que vayais todos juntos, que lo pasais genial (y encima nevó). Precioso el claustro. Saludos.

Gio Laguna ha dit...

Si si si, tranqui que te llamo! Seguro! Y sino por aqui, más facil no?
Ya le he comentado a Saïda lo de tu cumple... muy fuerte! Lo siento, de veras... pero ya sabes que te deseo lo mejor de lo mejor!
Y ya, ya he mirado tu critica del 'Secreto de sus ojos'.
'I des d’aquesta nit, un premi més, més enllà d’una estatueta, el de no haver deixat a ningú indiferent.' Lo puto más!

:)

Elisabet R. Luján ha dit...

Maria Teresa, Ana Belén, Impresionista: gracias por pasar, espero q hayais disfrutado leyendo este viaje tanto como yo!

Un saludo!
Elisabet

Anònim ha dit...

elisabet k la gent de s joan no som tan de pueblo que el pobre home tindria curiositat o estaria aburrit pero no ens sorpren gens veura gent de la capital nosaltres tambe anem a BCN I NO SENS VEU GENS PAJESSOS JAJAJAJA ES BROMA m alegro k os agrades sant joan gracias per venir.

Anònim ha dit...

hola torno a ser jo la iglesia de s. pere i sant pau li van fotra una bomba per la guerra del 36 i sols va quedar lo k vau veure i el pont tambe el van tirar a terra per la guerra i el van tornar a fer l any 74 si no recordo malament

Elisabet R. Luján ha dit...

Gràcies per la informació! :)

Ares ha dit...

M'encanten les fotografies del teu blog. La d'aquest post és espectacular!
A més la info és espectacular, qui no vagi a Sant Joan, és perque no vol!
A veure si la volta et fa saltar el "charco" i vens a visitar Argentina
http://fuetimate.wordpress.com/

Elisabet R. Luján ha dit...

Moltes gràcies Ares, merci per passar!

Entrades més populars