Traductor

dijous, 31 de gener de 2013

La Segarra. Ruta dels Castells del Sió - La trobada


El grup de la Trobada al complet

Si des de l'Àrea de Turisme del Consell Comarcal de la Segarra no haguessin tingut la idea de convidar-nos per realitzar aquesta trobada, qui sap si mai hauríem decidit prendre un parell de dies per descobrir la comarca de la Segarra i admirar-la de manera pausada, assaborint-la, coneixent l'inacabable patrimoni que s'hi allotja, i camuflant-nos entre les mil i una tonalitats dels seus paisatges.


En paraules de Miquel Parramon, Conseller de turisme, la Segarra és 'una terra de passada, i una passada de terra'. Més de cent fortaleses custodien  el territori, però la proximitat als Pirineus, fa que de vegades es vegi com un immens secarral sense gaire coses per oferir-nos més enllà de l'Àrea de Guissona i la celebració l'Aquelarre de Cervera a finals d'agost.

Però res més allunyat d'aquest concepte. Des de qualsevol punt elevat, podem divisar un territori que sembla infinit, que canvia de colors segons com s'aixeca el dia, i que cada dia ens ofereix una vista diferent, quan plou, quan fa sol, o quan el cel està enboirat. 

Vista de la Segarra

Durant aquests dos dies no només hem pogut trobar castells, sinó també memòria històrica, arqueologia, patrimoni immaterial, i un munt de llegendes. Sembla natural doncs que tot aquest patrimoni hagi estat un estimulant per a moltíssims escriptors que han nascut, viscut o passat per la comarca al llarg de 2000 anys. Heus aquí el nexe que ha unit els punts de la nostra ruta: 'De la pedra al núvol' és un recorregut per terres segarrenques a través de les paraules d'aquells qui l'han viscut en primera persona.

Miquel Parramon amb el cartell oficial de la trobada

El Castell de Concabella, que allotja el Centre d'Interpretació dels Castells de Sió és el nostre punt de trobada. Després d'un bon esmorzar amb productes segarrencs, la benvinguda és a càrrec d'Adrià Marquilles, president del Consell Comarcal de la Segarra, l'abans esmentat Miquel Parramon, Maria Josep Jové, de l'Àrea de Turisme i Cultura, i Jaume Moya, de Camins de Sikarra, que serà l'encarregat de fer-nos la ruta pels castells.

Esmorzar al Castell de Concabella

Esmorzar al Castell de Concabella

Per posar-nos en situació, un audiovisual ens fa cinc cèntims de com era la vida en una castell del segle XVI, i de perquè proliferen aquests tipus de castells-palau a la vora del riu Sió. Abans però, encentem el cicle de lectures amb un escrit d'Anna Punsoda, una jove periodista col·laboradora del Diari Ara nascuda a Concabella, que homenatja la seva tieta en la seva mort.

Per acabar, al pis superior del castell visitem el Centre d'Interpretació, una bona manera d'anar familiaritzar-nos amb tot el que coneixerem durant aquests dos dies. Finalitzem la visita a Concabella amb la pujada a la torre del castell, on tenim una panoràmica de 360º de tota la comarca. Allà, ens fan una entrevista per a TV3 comarques (vegeu a partir del minut 7).

Visitant el Centre d'Interpretació

Torre del Castell de Concabella

Amb la Marinada- el vent que bufa a la Segarra- com a companya, ens encaminem cap al Castell de l'Aranyó, on llegim un fragment de 'Nou pams de terra', de Manuel de Pedrolo, qui tot i nèixer a l'Aranyó, va escriure més aviat poc sobre la seva terra. En acabar, fem via cap a la visita preparada per la propietària del Castell de les Pallargues, la Teresa, que ens explica com solia ser el dia a dia en un castell, i com hi viuen al segle XXI.

Lectura de Manuel de Pedrolo, a l'Aranyó

Explicacions d'en Jaume Moya a l'Aranyó

Explicacions dels paisatges segarretes, per part de la Maria Josep Jové

Visita guiada al Castell de les Pallargues per part de la Teresa, la propietària

Ben entrada l'hora de dinar,fem un alt al camí al Restaurant-Casa rural La Redolta, a la bonica vila de Florejacs, i allà ens obsequien amb tot tipus de menjar boníssim de la terra, que podeu veure a continuació:

La Redolta, a Florejacs

Porxo de la Redolta

Hortet de la Redolta

Taula parada i plats típics del Restaurant



Amb el sol de capvespre, fem una visita al nucli de Florejacs, una preciós poblet amb un encant molt especial. Entrada la tarda, encara ens queden un parell de visites per fer: el Castell de les Sitges, custodiat pel fantasma de la monja que hi va habitar, la Mercedes, i   Guissona, on ens endinsem dins de l'època romana al Museu.

Passejada per Florejacs

Descobrint els misteris del Castell de les Sitges

Per últim, al centre de Guissona, escoltem la visió particular del municipi de Jordi Pàmias, recollit en la poesia 'Carrerons de la vila'. A la mateixa Plaça Major, un bon àpat acompanyat de vins de la terra ens espera a Fassina Mercadé, una bodega que recentment ha habilitat un espai com a restaurant. L'àpat s'allarga fins ben entrada la nit, així que en sortir, necessitem  descansar de manera urgent. Després de les emocions viscudes durant tot el dia, la casa rural la Collita, a Vallferosa, ens espera amb les portes obertes. Un lloc ideal per desconnectar, ja que es troba enmig d'una zona boscosa allunyada de tot i amb uns propietaris que ens van fan sentir com a casa.

Entrant a sopar a Fassina Mercadé, a Guissona

El sopar al Fassina Mercadé

Casa Rural la Collita

Casa Rural la Collita

Després d'un descans reparador i un inigualable esmorzar-amb xocolata desfesta inclosa!-ens tornem a posar en marxa, aquest cop cap a la vila de Sanaüja, amenitzada la visita amb lectures de Joan Margarit. 


Esmorzar a la Collita

A mig camí entre Sanaüja i Cervera, a Selvanera, trobem l'Ermita de la Mare de Déu de la Soledat. En el paratge en què es troba, mai un nom havia estat tan ben escollit, enmig del no res, esperant a ser visitada. Allà escoltem Josep Maria Espinàs i un fragment del seu 'Viatge a la Segarra'.


Ermita de la Mare de Déu de la Soledat

Abans de dinar posem rumb cap a Cervera, on farem una passejada pel Carreró de les Bruixes, i carreguem piles a la Pastisseria Colom, coneguda, entre d'altres, pels seus excel·lents torrons artesanals.

Lectures al Carreró de les Bruixes

Després de les lectures de Rosa Fabregat, la nostra última i ben escollida visita és a Montfalcó murallat. Amb el bon sabor de boca que ens deixa aquesta preciosa vila closa ens acomiaden d'aquests dos intensos dies per la comarca de la Segarra, amb la sensació d'haver descobert un petit tresor, i amb moltes ganes de poder tornar a descobrir tot el què ens falta.

Visita a Montfalcó Murallat

Gràcies a l'esforç d'en Miquel, la Maria Josep i en Jaume, i d'altres moltes persones que han quedat en l'anonimat, tots aquests bloggers i periodistes de viatges hem pogut sumar un raconet més als nostres currículums viatgers. Si voleu saber-ne més, aquí teniu la llista dels blocs de tots els companys:



http://elmarge.blogspot.com.es/

http://imatgesdesilenci.blogspot.com.es/

http://blogs.descobrir.cat/asoliserena/

http://www.a-l-aguait.blogspot.com/

http://www.quadernsdebitacola.com/

http://viatgepercatalunya.blogspot.com/

http://www.deviatge.cat/

http://blogs.sapiens.cat/medievalistesenbloc/

http://paisatgesculturals.wordpress.com 

http://estemdevacances.blogspot.com.es/ 

http://www.dandolelavuelta.com/   

http://www.literattours.blogspot.com/ 




7 comentaris:

Madaboutravel ha dit...

Una experiència molt interessant! M'ho hauré d'apuntar a l'agenda de llocs pendents... ;)

Camins de Sikarra ha dit...

Una bona crònica d'aquest tastet de Segarra!
Com vau poder viure, la Segarra és una terra sempre canviant, carregada d'emocions, històries i bellesa que inspiren a tots aquells que la visiten amb la ment oberta i els sentits a punt.
Confiem que retorneu una i altra vegada a la Segarra infinita, segurs que el seu encís us atraparà del tot!
Fins aviat!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Elisabet!
Van ser dos dies intensos de conèixer La Segarra en profunditat i tu ho captes molt bé! ara mirem les fotos i ens adonem de tot el que vam arribar a veure, i de quant vam menjar!
Encantats d'haver compartit aquesta ruta, a veure si ens veiem en alguna altra!

Una abraçada

Alexandre Lloreda ha dit...

Una sentida i encertada crònica de la nostra estada a la Segarra. Gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres!

Elisabet R. Luján ha dit...

Madaboutravel: i tant! T'ho recomano molt!

Camins de Sikarra: M'alegra que hagi agradat la crònica! En breus intentaré ampliar una mica!

Quaderns de bitàcola: Igualment, espero que sí, que ens tornarem a trobar!

Alexandre Lloreda: Gràcies a vosaltres per les vostres!

Bleid ha dit...

molt bona entrada i millors fotos
una zona que no conec aixi que gracies per donarme-la a coneixer
salut

Elisabet R. Luján ha dit...

Un plaer Bleid! Quan hi vagis espero que t'agradi!

Entrades més populars