Traductor

dimecres, 21 d’agost de 2013

París, je t'aime! Guia de 4 dies en mode low-cost



París, una de les principals ciutats turístiques del món i una de les més boniques (sota el punt de vista d'una enamorada absoluta de la ciutat) però també una de les més cares. Uns dies a la ciutat de l'amor per a uns estudiants poden resultar una odisea pels preus, però es pot sobreviure gràcies a uns quants truquets.
Arribada: la manera més barata que vam trobar de desplaçar-nos fins allà va ser agafant un vol de Ryanair. Des de l'estació d'autobusos de Barcelona-Arc de Triomf cal agafar un bus a l'aeroport de Girona amb arribada a París-Beuvais, que no és l'aeroport principal de París. Un cop allà, s'ha de tornar a agafar un autobús al centre de la ciutat després d'una hora de trajecte. És una manera feixuga i llarga d'arribar fins a París, però també és la més barata, sobretot si vas a lo mochilero, sense facturar maletes.

Transport: la xarxa de metro de París és molt extensa, silenciosa i al meu parer és ràpida -almenys més que a Barcelona- però és caríssima. Tot i així, és la millor manera d'arribar fins a la destinació desitjada, ja que els taxis també són molt cars i la ciutat està molt congestionada de cotxes. Una de les maneres més aconsellables de visitar la ciutat és combinar el metro amb l'anar a peu,  però també és molt cansat, ja que París és enorme. Cal estudiar bé les rutes que es volen fer abans de sortir.

On domir: nosaltres vam voler anar tant, tant, tant tirats, que vam agafar l'alberg més barat de tot París, al que a partir d'ara anomenarem albergue cucarachero. Doncs sí, no gaire lluny del centre, però fet caldo, el Three Ducks tenia les lliteres mig trencades, els matalassos (com es pot veure) amb unes taques i forats sospitosos i els llençols s'havien de comprar.



L'esmorzar era molt escàs, però el pitjor, sens dubte, era el lavabo: el lavabo que ens pertanyia es trobava fora, a un pati. Era una capseta de llumins amb una aigua amb la que t'havies de dutxar molt de pressa, perquè mai sabies quan l'aigua calenta marxaria per sempre. A la dutxa, a més, li faltava la part més important, no tenia sostre! El suposat sostre estava fet amb canyes de cànem o similar, amb la qual cosa, amb el fred que fa a París en ple febrer, era impossible dutxar-se, perquè el vent es filtrava per tots els forats. Nota al lector: és millor no dutxar-se durant un parell de dies que morir congelat a les 6h del matí sota el fred de París al febrer.

On menjar: trobar llocs on menjar també pot convertir-se una odisea, perquè els restaurants a París són cars, i depenent de la zona, un simple cafè pot costar un ull de la cara. La zona del Quartier Latin, el barri estudiantil, és un dels llocs més barats que podem trobar.

3 comentaris:

Operación Amapola ha dit...

Qué recuerdos del Quartier Latin...

Qué ganas de volver a París al leer esto...

Gio

:)

Lucía Vázquez Carrasco ha dit...

Yo quiero volver, pero no iré al abergue cucarachero ese... Ni de broma! Prefiero gastarme un poco más, aunque sea.
Me encanta cómo escribes, suerte guapa!

Lucy

Elisabet R. Luján ha dit...

Gracias por pasar, guapos!

Entrades més populars